El Xavi va començar a remar amb catorze anys i ja és un veritable entusiasta del rem, i un
soci insigne.
“Vaig començar a remar després de veure uns remers durant unes vacances al País Basc.
Per a mi el rem és molt més que un esport: al club he conegut molta gent que m’ha
ensenyat a remar, a créixer com a persona i a ser bon company.»
Rema des de la universitat
«Vaig començar a remar a Escòcia. Vaig conèixer a l’equip de remers de la Universitat en una festa i una cosa va portar a l’altra. Entrenaven amb la mateixa intensitat amb què gaudien de la vida.»
Barcelona
Rema des dels 48 anys
“Vaig començar a remar gran. En un moment que em calia recuperar el control total sobre el meu cos i la meva ment. Amb 48 anys ja no havia de competir contra ningú més que no fos jo mateix. Rem: microcontrol del teu cos i dels teus moviments per dominar-te a través de l’esforç i la constància.”
El Prat de Llobregat
Rema des dels 14 anys.
«Aquesta segona temporada ha estat el segon any en la pràctica del rem. Sempre al Barcelona Club de Rem. He descobert un esport diferent de la resta. Molt singular. Es practica en un medi que m’omple d’un sentiment de llibertat extraordinari. L’entorn social és d’una qualitat immillorable, tant amb els esportistes més propers, els meus companys, com amb la resta de remers. I com a activitat esportiva l’exigència física i tècnica és notable. La disciplina, la companyonia i l’esforç són aptituds que estic desenvolupant diàriament. I més encara quan la meva finalitat és competir. El del rem és, per a mi, un món diferent que estic encantat de viure!»
Begues
Rema desde los 16 años
“Cuando remas bien, es algo que se acerca a la perfección. Y cuando te acercas a la perfección, rozas lo divino.”
Nací en Coruña pero soy catalán
Va viure 4 anys a Cambridge on va començar a remar als 30 anys.
“Realment el meu esport era l’escalada però tenia les muntanyes a dues hores i el riu a dos minuts de casa. Cada dia anava i tornava de la feina en bicicleta i passava a la vora del riu. Em fascinava l’elegància i l’harmonia que destilaven aquells remers. La resta és història.”
Barcelona
