El rem és un esport de resistència i de cos complet. Molts remers integren disciplines complementàries en el seu entrenament. Entre elles, el ciclisme destaca com una de les més eficaces.
El treball en bicicleta permet estimular el sistema cardiovascular de manera contínua, amb menys impacte a les articulacions en comparació amb altres esports, cosa que facilita acumular volum d’entrenament sense comprometre la recuperació. A més, afavoreix el desenvolupament de la resistència específica del tren inferior, clau en el nostre esport.
El ciclisme també es pot utilitzar en sessions de baixa intensitat per afavorir la recuperació activa, o en entrenaments de sèries per millorar el llindar anaeròbic i la tolerància al lactat, habilitats directament transferibles al rendiment en el rem.
Al nostre club, diversos esportistes ja l’han incorporat a la seva planificació. En aquesta edició, parlem amb un d’ells per conèixer com ho viu des de dins.
Com vas començar a combinar el rem amb el ciclisme?
Vaig comprar la meva primera bici de carretera amb 18 anys. En aquella època no estava de moda, però em va picar la curiositat de provar-ho. Just aleshores, per un problema cardíac em van prohibir remar i em van recomanar practicar un esport de menys intensitat. Després, a Barcelona, la vaig deixar per falta de motivació i vaig estar molts anys sense fer-la servir. Més tard, l’any 2018, em vaig mudar a Mallorca i vaig pensar que seria una bona oportunitat per tornar-hi —i ja no vaig parar.
Quins beneficis has notat en el teu rendiment al rem gràcies al ciclisme?
Crec que m’ajuda a augmentar la càrrega sense el desgast de l’entrenament habitual de peses + rem. Ara moltes setmanes entreno 6-7 dies, amb dos de bicicleta, i noto que recupero bé, fins i tot quan l’entrenament de bici és llarg.
Creus que també t’ajuda mentalment?
La veritat és que sí. Practicar un esport sense la pressió de la propera competició em buida la ment. A més, encara que sembli mentida, encara estic en fase de millora, i veure com puc anar cada cop més ràpid és una sensació genial!
D’altra banda, fer sortides llargues en plena natura és fantàstic perquè combines una mica d’aventura amb entrenament i descobreixes llocs molt xulos. Aquests últims anys he pedalat pels Pirineus, París, la Toscana i molts llocs més!
Tens alguna anècdota divertida o curiosa relacionada amb sortir amb bici?
Ara la recordo com a divertida, però fa uns anys vaig pujar amb en Laurent el port de Pals a finals d’octubre. El problema va ser que no vam calcular la diferència de temperatura al cim ni la posta de sol, així que vam acabar baixant de nit i gairebé congelats. Crec que vaig estar tremolant una hora dins del cotxe i estic segur que mai havia passat tant fred!
