La Henley Royal Regatta és una de les competicions de rem més prestigioses del món, celebrada anualment en el riu Tàmesi en la localitat de Henley-on-Thames, Anglaterra.
Aquesta, té una rica història que es remunta a la seva primera edició en 1839. Va ser originalment organitzada com a part d’un festival local, però ràpidament es va convertir en un esdeveniment de rem de gran renom. En 1851, el Príncep Alberto li va atorgar l’estatus de «Royal», consolidant així el seu prestigi.
Al llarg dels anys, la regata ha mantingut moltes de les seves tradicions, com el seu rigorós format d’eliminatòries un contra un, amb un recorregut de 2,112 metres i l’estricte codi de vestimenta per als espectadors. Encara que ha evolucionat, continua sent un esdeveniment molt arrelat en la cultura britànica. La regata ha vist la participació de nombrosos remers olímpics i clubs internacionals de primer nivell, la qual cosa reforça la seva reputació com una de les competicions més importants del calendari de rem.
El nostre club ha estat representat en aquesta important regata per primer cop per quatre dels nostres remers sèniors: Manuel García, José Antonio Jové, Timofey Sitnik i Boris Batin que van competir amb gran esforç i determinació.
Felicitem els nostres remers per la seva participació en aquesta regata de renom internacional i els animem a continuar esforçant-se.
José Antonio ens respon a unes preguntes per a conèixer una mica millor l’experiència que han tingut competint el passat mes de juliol a la Henley Royal Regatta.
- Com et vas sentir en ser part d’una regata amb tanta història i prestigi?
Era un sentiment de realització, d’orgull, de responsabilitat. L’esdeveniment és enorme, és diferent de qualsevol altra regata. El públic, l’emplaçament, la quantitat de participants… és una atmosfera única i nosaltres vam tenir el privilegi de representar al BCR.
- Quin va ser el desafiament més gran al qual et vas enfrontar durant la regata i com el vas superar?
Un podria sentir-se aclaparat per la participació, les mirades, les expectatives, però en realitat, una vegada estàs en l’aigua, el major repte és acostumar-te a remar en el lloc. La direcció, l’estret del camp de regates, l’onatge… És un lloc difícil per a remar, o arribes amb molts Km com a tripulació o vas amb antelació a preparar-te allí, és el que fan molts equips.
- Com va ser el teu procés de preparació per a aquesta competència en particular? Va haver-hi alguna estratègia específica que vas seguir?
Hi havia dues facetes, una arribar en bon estat de forma i l’altra arribar mentalment preparat per a afrontar una competició d’eliminació i per sorteig. En el mental, l’experiència et dona la seguretat de poder afrontar la competició amb suficient serenitat i componiment, sense entrar en pànic. En el físic, seguim el pla de entrenaments del club però entenent que el repte no era el Campionat d’Espanya, sinó la Henley. Henley té la particularitat de ser una distància una mica major, una aigua més lenta i un sistema de regates que et pot portar a remar cada dia durant gairebé una setmana, pot ser extenuant. És necessari arribar bé de forma. A tot això, li sumem un repte extra i era conjunyir un equip que gairebé no va poder remar junt, en una disposició “a la italiana”, que no ajudava. No vam tenir els km ni el lloc adequat per a fer-los, sabíem que comptàvem amb aquest hàndicap.
- Quin tipus d’entrenaments específics vas fer per a adaptar-te al tipus de recorregut de la Henley?
Al final l’abordes gairebé com una regata de 2k, sabent que la sortida és primordial en aquesta regata i que pel seu sistema d’eliminació 1 contra 1, mai pots afluixar ni deixar-lo. Si et guanyen fàcil, queda anotat que has estat derrotat fàcilment, a ningú li agrada llegir això. Vam fer moltes sèries de velocitat i sèries de 1k. En el Canal Olímpic estem molt limitats. El nostre equip no va poder entrenar gairebé junt ni vam poder fer concentracions. Ho apostem tot a la nostra sortida.
- Quin va ser el moment més memorable de la teva participació en la Henley Royal Regatta?
Recordo perfectament l’anomenada a la sortida i aquest moment en el qual saps que tots estan veient. El vaixell amb els àrbitres i convidats especials, el teu adversari i el teu enfront del món del rem al costat dels teus companys, és la regata més vista, la més mediàtica i la més prestigiosa, a més durant la setmana passen 300mil persones per l’esdeveniment, és un dels esdeveniments socials més destacats d’UK.
- Com ha canviat la teva perspectiva sobre el rem i les competicions després de participar en una competició tan important com és la Henley?
La resta poden semblar qüestió menor. En Henley s’ajunta tradició, culte pel nostre esport, admiració pels i les remeres, els millors remers, un emplaçament increïble, un esdeveniment perfectament greixat i amb un pressupost descomunal… Sents que això és el que hauria de ser el nostre esport i sents una tremenda enveja per la cultura del rem en UK, amb centenars d’escoles, equips i universitats. Molt al que aspirar i en el que inspirar-se.
- Quins consells li donaries als joves remers que aspiren a competir en esdeveniments d’alt nivell com la Henley?
Km. Nikolay, el meu vell entrenador deia: “Quilòmetres fan campions”, ell va guanyar la Henley com a entrenador amb el 8+ de Bulgària a més de molts metalls olímpics, alguna cosa havia de saber… Abans de proposar-se anar a la Henley, hi ha moltes regates locals en les quals demostrar que es té el nivell suficient, a la Henley un ha d’anar confiant que pot competir al nivell requerit, després és una loteria els encreuaments. Si el teu objectiu és anar a Henley, has de sentir que ets mereixedor de l’esdeveniment, perquè tot és per i per al rem i els remers i remeres, has d’estar a l’altura, no és una excursió per a passar-ho bé i sortir de festa (també, però col·lateralment).
- Hi ha algun altre esdeveniment o meta que estiguis considerant? És una experiència que recomanis?
Head of the Charles, a Boston. Volia fer-la enguany però no serà possible. Estaria dins de les regates mítiques i de major envergadura. Per a tot apassionat del rem, és una increïble oportunitat de remar en un lloc increïble i enfront de les millors esquadres dels EEUU.
